1. Requisits de compliment qualitatiu (obligatoris)
Aprovació de la prova de flexió en fred: D'acord amb GB/T 4171, Q235NH ha de passar una prova de flexió en fred de 180 graus amb un radi de flexió especificat (p. ex., d=1.5a per t Menor o igual a 16 mm, on d=diàmetre del mandril i un=gruix de la placa) sense esquerdes, delaminació o defecte visible a la superfície de la superfície. Això assegura que la tensió residual del material després de la flexió en fred no superi la seva capacitat de deformació plàstica i no provocarà una fallada immediata.
Sense impacte en el rendiment estructural: La tensió residual no ha de reduir el límit elàstic de l'acer (més o igual a 235 MPa per a t Menor o igual a 16 mm), la resistència a la tracció (360–510 MPa) o l'allargament (més o igual al 25% per a t Menys o igual a 16 mm) per sota dels llindars estàndard.
2. Intervals-de control de l'estrès residual acceptats per la indústria (directrius pràctiques)
Aplicacions estructurals generals: Tensió residual de compressió Menor o igual a 200 MPa; esforç residual de tracció Menor o igual a 0,6 × límit elàstic (menor o igual a 141 MPa per a Q235NH). Això evita l'esquerda per corrosió per tensió i garanteix l'estabilitat dimensional durant el servei.
Components crítics (per exemple, ponts, torres): Tensió residual de tracció Menor o igual a 0,4 × límit de fluència (Menor o igual a 94 MPa) per millorar la resistència a la fatiga i la durabilitat a la corrosió.
3. Factors que afecten l'estrès residual després de la flexió en fred
Radi de corbat i gruix: radis de corba més petits (d/a<1.5) or thicker plates (t>16 mm) increase residual stress; thicker plates typically require a larger bend radius (e.g., d=2a for t>16 mm) per mantenir la tensió dins dels límits segurs.
Alleujament de l'estrès post-flexió: Per a aplicacions crítiques, el recuit d'alleujament de tensió (550-650 graus durant 1-2 hores, seguit de refrigeració per aire) pot reduir l'estrès residual en un 30-50%, garantint el compliment de límits d'estrès més estrictes.
4. Mètodes de detecció i verificació
Proves no-destructives (NDT): la difracció de raigs X-o les proves d'ultrasons poden quantificar l'estrès residual a l'àrea del corbat.
Prova destructiva: el mètode de perforació-de forats (segons ASTM E837 o GB/T 31310) s'utilitza habitualment per mesurar amb precisió la tensió residual en regions formades-en fred.
